dimarts, 9 de febrer del 2010

MICRORELATS 5è.Un univers literari en poques paraules.


BIBLIOTECA SENSE LLIBRES?
Hi havia una vegada en un poble molt llunyà, una nena molt maca, però molt tonta i una nena molt lletja, però molt intel·ligent i una nena que no era ni maca ni lletja però tampoc no era ni tonta, ni molt intel·ligent. Era normal. A ella li agradava molt anar a la biblioteca de la ciutat més propera.
Un dia va anar a l’ajuntament del seu poble i va demanar que hi fessin una biblioteca, però l’alcalde no sabia que era i els va dir : -Què es una biblioteca ? –
.-És un edifici on hi ha molts, molts llibres i la gent hi va a estudiar i a llegir -.
-D’acord però amb una condició -,-Quina ? - -No hi hauran llibres.
PERÒ PERQUÈ ?!
-Però,per què ?
-D'acord t’ho diré. Hi ha un monstre que fa uns dies que ronda per aquí i es menja tots els llibres que troba o almenys els amaga.
A LA CAÇA DEL MONSTRE
La nena lletja i la nena maca es van unir per empipar la normal. La nena intel·ligent va pensar un pla, molt ben pensat i van començar.
Mentrestant, la nena normal estava investigant com podia aturar el monstre. I va trobar la solució. Faria una pila amb tot ple de llibres i els portaria a davant del parc. Quan vingués el monstre l’agafaria i descobriria qui era.
AIXÒ NO S’ACABA AQUÍ !!
O POTSER SÍ ?
Un nen que havia sentit com la nena pensava en veu alta, va anar a dir a les altres dues nenes que l’altra nena tenia un pla, però elles li van dir que anirien tan ben camuflades que no les veuria.
La nena va muntar la pila de llibres, i tal dit tal fet, la nena va enxampar les altres dues nenes que feien desaparèixer els llibres. Es van quedar fumudes i no van tornar empipar ningú més.
Des de llavors en el poble hi va haver una biblioteca i moltes activitats entorn a la biblioteca i fins i tot les nenes que ajudaven al fantasma es van engrescar a llegir.
Aurèlia.


EL BUZÓN DEL VECINO.
En el jardín del vecino hay un buzón,
puesto en la pared de la casa
y cubierto de hierbas.
También tiene el signo de correos.
Cuando llega el cartero estoy intrigado.
¿Qué habrá dentro de la carta?
Un mensaje, una felicitación…
No lo sé, y nunca lo sabré.
Una carta es privada
y no se puede saber lo que pone.
Xavier Sòria.

12/12/1999 nacimiento, llorar, vida, noche y día, chupete, hospital, padre, madre, besos, mamar, pañal, casa, cuna, llorar, padres, abuelos, bautizo, padrinos, familia, gatear, parque, caminar, caminador, cumpleaños, guardería, maestra, amigos, pediatra, gafas, parche, santo, piscina, juegos, nadar, fiesta, juguetes, cumpleaños, escuela, comer, comedor, patio, nuevas maestras, cuadernos, clase, jugar, merendar, parque infantil, tobogán, más amigos, Navidad, Pesebre, Reyes, hermana, verano, casal, Jako Tayra, huerto, crecer, Camós, comunión, regalos, mi poni Dipsy, mi gato Popeye, mi otro perro Jako, vacaciones, volver a la escuela, excursiones, estudiar, deberes, libros, ordenador, televisión, continuar creciendo, manualidades, psicóloga, dislexia, aprender, nuevos maestros, futuro, inventar, querer ayudar.
Jaume Burgas.
Había una vez un jardín muy bonito que era de un chico muy bueno que se llamaba Juan. Tenía una mujer muy bonita que se llamaba Josefina. Vivían en un piso y tenían unos vecinos muy buenos. Tenían un buzón muy bonito de color blanco y rojo. Tienen un hijo y viven muy felices.

Halimatu Camara.


Había una vez un señor que estaba jugando con su hijo cuando salió el vecino y le dijo:
-¿Le pasa algo?
-¡Claro que me pasa!!!! El inútil de mi ordenador no me para de decir que mi hijo me está hablando y es mentira porque se encuentra en casa de Jaimito.


Yasmina El-Kafroune.